SOBRE EL CONGRÉS
L’objectiu del Congrés és donar visibilitat i entitat pròpia a l’educació científica a les primeres edats i reunir el saber de la investigació en aquest àmbit amb el de les docents.
Aquest Congrés neix per donar resposta a dues preocupacions ben actuals.
Per una banda, es constata fàcilment que en qualsevol congrés de didàctica de les ciències, la presència de les aportacions d’educació infantil és poc més que residual, al mateix temps que en els congressos d’educació a les primeres edats, la presència de l’educació científica també és molt limitada.
Volem evidenciar la identitat pròpia de la ciència a l’educació infantil visibilitzant una àrea tan propera als infants, que senten curiositat des que obren els ulls al món per interpretar els fenòmens i entendre com funciona el món que els envolta.
Si volem aconseguir una millor relació de la ciència amb la ciutadania, cal començar des del primer moment.
Per altra banda, una altra preocupació és la freda relació existent entre el món de la recerca en educació i el món de la pràctica educativa a l’escola.
Cal que aquests dos móns dialoguin amb molta més fluïdesa del que ho fan habitualment i per aconseguir-ho cal crear espais que facilitin el contacte i l’intercanvi entre la investigació i la docència. Un diàleg que s’ha de donar des de la igualtat, des de l’expertesa de cadascú, ja que tant pot aportar la investigació a la docència com el saber docent a la investigació.
D’aquestes sinèrgies en sortiran beneficiades també les universitats en tant que centres d’investigació i en tant que centres de formació de futures mestres.
Línies temàtiques
El Congrés es centra en les següents línies temàtiques escollides per la seva rellevància en l’educació científica en els primers anys: competència científica fins als 8 anys, amb especial atenció a les primeres edats (0-3); educació científica inclusiva per a reflexionar sobre com aconseguir fer de la ciència un context afavoridor de la inclusió; formació inicial i permanent del professorat per l’impacte en les noves educadores; i els reptes del futur que encara la societat amb l’agenda 2030.
UManresa organitza el Congrés coincidint amb la posada en marxa del projecte UEducació
Aquest congrés es planteja en aquest moment i en aquest espai específic perquè el centre organitzador, UManresa, inaugura noves instal·lacions que obren pas a una etapa de maduresa en la recerca de trobar maneres d’acostar la ciència als infants des del mateix moment del néixer.
L’experiència obtinguda en el Lab 0_6 i altres espais de ciència per a infants creats per l’equip educatiu del Grau en Mestra d’Educació Infantil d’UManresa i en el projecte europeu Communities for science, han estat claus per prendre la decisió d’organitzar aquest I Congrés Internacional de Ciència a l’Educació Infantil: Ciència des del néixer a Manresa.
COMITÈ ORGANITZADOR
MONTSERRAT PEDREIRA. Facultat de Ciències Social de Manresa (UVic-UCC)
CARLA QUESADA-PALLARÈS. Facultat de Ciències Social de Manresa (UVic-UCC)
JUDIT SABIDO. Facultat de Ciències Social de Manresa (UVic-UCC)
LOLI VÁZQUEZ. Facultat de Ciències Social de Manresa (UVic-UCC)
GABRIEL LEMKOW. Facultat de Ciències Social de Manresa (UVic-UCC)
JOSÉ CANTÓ. Universitat de València
COMITÈ CIENTÍFIC
JUAN CARLOS RIVADULLA. Universidade da Coruña
YOLANDA GOLÍAS. Universidade da Coruña
ISABEL GARCÍA-RODEJA. Universidade de Santiago de Compostela
SABELA FERNÁNDEZ. Universidade de Santiago de Compostela
JULIÀ HINOJOSA. Universitat de Barcelona
NEUS BANQUÉ. Universitat Autònoma de Barcelona
JESÚS CANELO. Universitat Ramon Llull
MARÍA ESTHER PAÑOS. Universidad de Castilla – La Mancha
MARCIA EUGENIO-GOZALBO. Universidad de Valladolid
CARLOS DE PRO. Universidad de Murcia
JOSU SANZ. Universidad del País Vasco / Euskal Herriko Unibertsitatea
MARÍA NAPAL. Universidad de Navarra
JORDI CANTONS. Universitat d’Andorra
INGRID MULÀ. Universitat de Girona
MARTA GUAL. Universitat de Girona
FRANCISCO JAVIER ROBLES. Universidad de Murcia
MARÍA LORENZO. Universidad de Vigo
JUAN-FRANCISCO ÁLVAREZ-HERRERO. Universitat d’Alacant
GENINA CALAFELL. Universitat de Barcelona
MARÍA ANTONIA LÓPEZ-LUENGO. Universidad de Valladolid
MANUEL MORA. Universidad de Córdoba
FÁTIMA RODRÍGUEZ. Universidad de Sevilla
MONTSERRAT PEDREIRA. Facultat de Ciències Socials de Manresa (UVic-UCC)
CARLA QUESADA-PALLARÈS. Facultat de Ciències Socials de Manresa (UVic-UCC)
LOLI VÀZQUEZ. Facultat de Ciències Socials de Manresa (UVic-UCC)
GABRIEL LEMKOW. Facultat de Ciències Socials de Manresa (UVic-UCC)
JUDIT SABIDO. Facultat de Ciències Socials de Manresa (UVic-UCC)
DANI ZUAZAGOITIA. Universidad del País Vasco / Euskal Herriko Unibertsitatea
CRISTINA OLIVEROS. Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya
CARLO ANTONINI. Università degli Studi di Milano-Bicocca
ELENA BOADAS. Universitat Ramon Llull
NOËLLE FABRE. Universitat de Barcelona
NÚRIA CASTIÑEIRA. Universidad de Vigo
ANA RUIZ. Universidad de Murcia
FRANZ JANOSKA. Roma Adult Education Center Oberwart
COMITÈ D'HONOR
Hilda Weissman
Llicenciada en Ciències de l’Educació a la Universitat de Buenos Aires i pedagoga. Va ser mestra, directora d’escola, docent universitària, investigadora i formadora de formadors. El 1975, crea a Argentina el Taller de Ciencias Eureka i, més tard, el Taller de Ciencias y Computación Galileo Galilei. Més endavant, va coordinar a la Municipalidad de Buenos Aires, l’Àrea d’Activitats Científiques. Entre el 1992 i el 2011, va viure a Barcelona on s’ocupa del disseny i la posterior direcció de l’Agenda 21 Escolar, càrrec que conserva fins al seu retorn a l’Argentina, el 2011. Actualment és consultora en Comunicació i Educació Ambiental a la plataforma de treball col·laboratiu, La Ciudad Posible.
Carme Alemany
Mestra a l’escola pública El roure gros de Santa Eulàlia de Riuprimer, on va implantar el projecte “Conèixer, descobrir i aprendre junts a través de la ciència”, que va rebre el Premi Josep Pallach el 2009 i el Premi del Cercle d’Economia, el 2011
Amb el treball fet amb els seus alumnes, “El trànsit de Venus a l’escola”, va aconseguir el premi especial de l’European Southern Observatory i de l’European Association for Astronomy Education. Amb el treball sobre la Terra Paral·lela va rebre el reconeixement del certamen “Ciencia en acción” del 2019 i va ser escollit per ser presentat a “Science on Stage” a Ginebra.
El 2012, va rebre el premi “Mestres 68” en reconeixement de la tasca desenvolupada en el món de l’educació.
Nicoletta Lanciano
Llicenciada en Matemàtiques amb una tesi de final de carrera sobre didàctica que va elaborar amb Emma Castelnuovo, amb qui ha col·laborat durant molt de temps. Ensenya Didàctica de la Geometria i de l’Espai i Didàctica de les Ciències a la Universitat “La Sapienza”. Té un doctorat en Didàctica de l’Astronomia a la Universitat de Ginebra.
Treballa en la formació de professorat i fa recerca en Didàctica de les Matemàtiques i de l’Astronomia per a docents de diferents etapes educatives inclosa l’Educació Infantil.
És responsable del Grup de Recerca sobre Pedagogia del Cel del Moviment de Cooperació Educativa, Pedagogia Freinet. És la ideòloga del projecte internacional Globolocal per a un ús democràtic del globus terraqüi.
Kaleb Rashad
Kaleb és director general interí del High Tech High (HTH), una xarxa de 16 escoles d’aprenentatge basat en projectes a San Diego. Kaleb és el fundador i director creatiu de la Center for Love & Justice (situat a l’HTH Graduate School of Education) que dona suport als líders comunitaris per avançar en l’equitat educativa bo i centrant-se en les formes més profundes d’aprendre al Canadà, Espanya, Hong Kong i els Estats Units. Kaleb té una llicenciatura en Desenvolupament Humà, dos màsters i un doctorat en Lideratge Educatiu amb èmfasi en la confiança relacional i el canvi organitzatiu. A Kaleb li agrada fer senderisme, acampar, fer surf, escoltar blues i jazz en directe, la cuina, l’art escènic i aprendre a pilotar avions monomotors. Sentiu-vos lliures de connectar amb ell a les xarxes socials: @kalebrashad.
Andrea Khalfaoui
Andrea Khalfaoui és doctora en Educació per la Universitat de Deusto i investigadora postdoctoral visitant a la Moray House School of Education and Sports de la Universitat d’Edimburg, on forma part del Children and Young People Research Group. Ha publicat en revistes d’impacte com la European Early Childhood Education Research Journal o la Early Childhood Education Journal. La doctora Khalfaoui ha col·laborat en diferents projectes d’investigació competitiva i actualment forma part de l’equip coordinador del projecte Horizon Europe SCIREARLY (Policies and Practices Based on Scentific Research for Reducing Underachievement and Early School Leaving in Europe).
PROGRAMA
El Congrés se celebrarà a les instal·lacions d’UManresa (campus Manresa de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya).
Dimecres, 5 de juliol de 2023
08.00. Inscripcions
09.30. Acte d’inauguració
10.00. Conferència: “Enseñar distinto: invitar a los niños a la aventura del pensamiento” a càrrec de Melina Furman
11:00. Pausa cafè
11.30. Sessió A. Papers acadèmics (sessions simultànies)
13.00. Dinar
14.30. Sessió B. Visites al Lab 0-6
16.00. Pausa cafè
16.15. Sessió C. Experiències compartides (sessions simultànies)
17.45. Tancament de les experiències
18.15. Visita turística a Manresa que finalitzarà cap a les 20h amb el tast del Pelegrí (vins, dolç del Pelegrí i mossec “espetec”).
Punt de trobada: Oficina de Turisme de Manresa, Plaça Major, 10. Visita subvencionada per l’Ajuntament de Manresa
Dijous , 6 de juliol de 2023
08.30. Inscripcions
09.00. Sessió D. Papers acadèmics (sessions simultànies)
10.30. Pausa cafè
11.00. Conferència: ““Creating structures for children’s embodied engagement in science: the value of time and space for meaning-making“ a càrrec de Chris Siry
12.00. Sessió E. Pòsters
13.00. Dinar
14.30. Sessió F. Tallers (sessions simultànies)
15.45. Pausa cafè
16.15. Sessió F2. Tallers (sessions simultànies)
20.00 Sopar del Congrés (19.30: sortida bus des de la FUB)
Divendres, 7 de juliol de 2023
09.00. Inscripcions
09.30. Sessió G. Taules rodones
11.00. Pausa cafè
11.30. Sessió H. Tast de tallers
13.00. Cerimònia de clausura
Descarrega’t el programa complet [>]
Descarrega’t el llibre d’actes del Congrés [>]
PONENTS
(Traducció de totes les conferències al castellà i l’anglès)
MELINA FURMAN
Melina Furman és biòloga i doctora en Educació. És investigadora del Consejo Nacional de Investigaciones Científicas y Técnicas (CONICET) d’Argentina. Professora associada de l’Escola d’Educació de la Universidad de San Andrés. Investiga sobre l’ensenyament del pensament crític i curiós des de la primera infància fins a la universitat i sobre la formació docent en l’àrea de les ciències.
Ha coordinat, avaluat i participat en programes educatius per a organitzacions com el BID, el Banc Mundial, UNICEF, UNESCO i els ministeris d’Educació de diferents països d’Iberoamèrica. És autora, d’entre altres, dels llibres “Aprender ciencias en el jardín de infantes”, “Guía para criar hijos curiosos” i “Enseñar Distinto”, publicats a Espanya per Capital Intelectual.
Ponència
“Enseñar distinto: invitar a los niños a la aventura del pensamiento”
Molts diuen que som científics des del bressol perquè venim al món amb l’impuls d’aprendre i amb la curiositat ben desvetllada. Com podem, com a docents, acompanyar i potenciar l’exploració dels infants i ajudar-los a construir hàbits del pensament i una motivació per l’aprenentatge que els acompanyi durant tota la vida?
En aquesta ponència, abordarem una sèrie de conceptes i experiències d’escoles reals que ens poden ajudar, com a docents, a fer més ric el que fem quotidianament amb els nostres alumnes.
CHRIS SIRY
Christina Siry és professora d’Aprenentatge i Instrucció a la Universitat de Luxemburg. Els seus àmbits de recerca són l’educació científica a les primeres edats i els aspectes relacionats amb l’educació del professorat en ciència.
Basada en teories crítiques, busca destacar la complexitat de formes en què els infants s’impliquen en la ciència. Juntament amb el seu equip, investiga les formes multimodals en les quals els infants plurilíngües participen en espais d’aprenentatge de ciència, per identificar els recursos que posen en joc.
Els resultats obtingutus a través de la recerca amb infants es traslladen a l’educació del professorat a través del seu projecte principal, The SciTeacher Center – un centre de recursos per a professorat de la Universitat de Luxemburg.
Ponència
“Creating structures for children’s embodied engagement in science: the value of time and space for meaning-making“
La ponència presentarà alguns estudis realitzats pel meu equip al llarg dels anys explorant estructures pedagògiques que donen suport a la participació dels nens petits en la ciència. Es posarà èmfasi particular en les metodologies que hem desenvolupat al llarg del temps per impulsar perspectives sobre la riquesa de recursos en la participació i la creació de significats dels infants, i per subratllar les complexitats de la participació dels més petits a l’hora de participar en activitats de ciència. L’objectiu general és presentar una visió contextualitzada sobre com treballem cap a espais d’inclusió, equitat i justícia en les nostres col·laboracions amb els professors a través del nostre treball al SciTeach Center, un centre de recursos per a professors de primària a Luxemburg.
MODALITATS DE PARTICIPACIÓ I INSCRIPCIONS
INSCRIPCIONS
PARTICIPA COM A ASSISTENT AL CONGRÉS
Què inclou la inscripció al Congrés
La inscripció al Congrés inclou l’assistència a les activitats programades durant els 3 dies, els coffee-breaks, els dinars del primer i el segon dia i el sopar del Congrés. També inclou les visites al Lab 0-6 i al CISARC, així com la recepció del primer dia. No inclou ni el transport ni l’allotjament.
La certificació d’assistència o de contribució només es lliurarà a les persones que hagin realitzat el registre i el pagament de la inscripció.
Llengües del Congrés
Les llengües oficials del Congrés són el català, el castellà i l’anglès. Totes les conferències comptaran amb traducció a l’anglès o al castellà.
La llengua de comunicació per als pósters i taules rodones serà l’anglès. Per a les experiències i tallers, el català, el castellà i l’anglès.
Formació reconeguda pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya
El Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya reconeix la participació en aquest Congrés amb 20 hores de formació dins del pla de formació del professorat.
Línies temàtiques d'interès científic
- Línia 1 Competència científica 0-8
- Línia 2 Educació Científica Inclusiva
- Línia 3 Formació inicial i permanent d’educadores
- Línia 4 Reptes de futur 2030
Premi a la millor contribució: en cada una de les línies i modalitats
Calendari de dates importants
15 de gener de 2023. Inici de la inscripció anticipada
30 de maig de 2023. Termini final per a la inscripció anticipada
31 de maig de 2023. Inici de la inscripció de darrera hora
1 de juliol de 2023. Termini final per a la inscripció
Preus
Quota reduïda per a estudiants i mestres, abans del 31 de maig de 2023*: 170€
Quota reduïda per a estudiants i mestres, a partir del 31 de maig de 2023*: 200€
Quota regular, abans del 31 de maig de 2023: 225€
Quota regular, a partir del 31 de maig de 2023: 250€
*Les persones que facin la inscripció com a estudiants o mestres hauran d’enviar a la secretaria del congrés (sciencesincebirth@umanresa.cat) una evidència de la seva situació (estudiants: comprovant de matrícula del curs 2022-2023; mestres: algun document acreditatiu d’estar en actiu).
El preu inclou la bossa de benvinguda, 3 breaks de matí i 2 de tarda, el dinar del dimecres i el dijous, el sopar del congrés, així com la participació en totes les seves activitats.
La certificació d’assistència o de contribució només es lliurarà a les persones que hagin realitzat el registre i el pagament de la inscripció.
PARTICIPA COM A PONENT AL CONGRÉS
Presentació de comunicacions i pósters
Per saber quin és el millor format per participar en el Congrés, llegeix atentament la informació sobre formats de sessió i el document amb les directrius.
Publicació de les participacions
(1) LLIBRE D’ACTES. Abans de l’inici del Congrés es publicarà amb les comunicacions acceptades un llibre d’actes amb ISBN. Els autors que no vulguin que les seves aportacions surtin publicades en el llibre d’actes ho hauran de notificar a la secretaria del congrés (sciencesincebirth@umanresa.cat ) com a màxim el 3 d’abril
(2) LLIBRE EDITORIAL GRAÓ. La línia d’Educació científica Inclusiva escollirà 10 comunicacions per a ser desenvolupades com articles que es publicaran a l’editorial Graó (SPI Q1 nº2 Educació / SPI Q2 Global nº32)
(3) Una selecció de les experiències escolars seran proposades per ser incloses en una revista de l’àmbit de la didàctica de les ciències.
(4) Algunes de les comunicacions seran incloses en un monogràfic sobre ciència i educació infantil d’una revista amb revisió de doble cec.
Calendari de dates importants (alerta ampliació del termini d'admissió d'abstracts)
24 d’octubre de 2022. Inici de l’admissió d’abstracts
1 de febrer de 2023. Termini final de l’admissió d’abstracts
Març de 2023. Notificació dels abstracts acceptats
Directrius per participar al Congrés
Descarregueu-vos l’arxiu amb les directrius per presentar una contribució al Congrés i les plantilles per presentar les comunicacions:
Papers >>
Pòster >>
Taula rodona >>
Experiència escolar >>
Taller >>
TENS DUBTES SOBRE COM FER LA INSCRIPCIÓ? T’AJUDEM.
Vols rebre informació del Congrés?
Deixa’ns les teves dades si vols que t’informem puntualment de totes les novetats relatives al Congrés.
FORMATS DE SESSIÓ
Calendari de dates importants
24 d’octubre de 2022. Inici de l’admissió d’abstracts
15 de gener de 2023. Termini final de l’admissió d’abstracts
Març de 2023. Notificació dels abstracts acceptats
Directrius per participar al Congrés
Descarregueu-vos l’arxiu amb les directrius per presentar una contribució al Congrés i les plantilles per presentar les comunicacions:
Papers >>
Pòster >>
Taula rodona >>
Experiència escolar >>
Taller >>
PRESENTACIONS ORALS
Presentacions orals de quatre treballs, seguides d’una discussió amb l’audiència.
Els articles poden incloure descripcions d’estudis empírics originals (completats) o contribucions teòriques (p. ex., estudi de revisió, metaanàlisi).
Les sessions de treball tenen una durada de 90 minuts, que inclouen quatre ponents, cadascuna d’un màxim de 12 minuts per a la presentació i 8 minuts per a la discussió. Això deixa 10 minuts per sessió per a aspectes pràctics i, si queda temps, per a una discussió entre treballs. El president de la sessió farà el control del temps i dirigirà els debats.
És important que els articles empírics indiquin dades i resultats clars, o no s’acceptaran. La recerca que es troba en una fase anterior és molt adequada per a sessions de taules rodones o pòsters. També són benvinguts articles teòrics, que proporcionen investigacions de fons, evidència específica, pensament analític i/o recomanacions sobre temes i temes específics.
Aquest format pertany a les sessions anomenades “Papers acadèmics”.
La llengua de comunicació per a les presentacions orals, els pòsters i les taules rodones serà l’anglès.
PÒSTERS
Les sessions de pòsters interactius inclouen cinc o sis pòsters, que presenten visualment estudis de recerca (empírics o teòrics). Això podria incloure estudis finalitzats, però el format també és molt adequat per presentar investigacions en curs.
Es lliura una presentació molt curta de 3 minuts com a màxim per a cada cartell a un públic reunit en grup. Després de la breu presentació dels autors, el públic pot caminar i mantenir debats en profunditat amb els presentadors.
Les sessions de pòsters ofereixen als investigadors la possibilitat de presentar el seu treball en un format visual i aporten més oportunitats d’interacció i discussió.
Les sessions de pòster interactius estan dirigides per un president.
Els pòsters s’han d’imprimir preferentment en format A0 (retrat) o alternativament en format A1 (paisatge o retrat).
La llengua de comunicació per a les presentacions orals, els pòsters i les taules rodones serà l’anglès.
TAULA RODONA
Les sessions de taula rodona ofereixen oportunitats per explorar temes de recerca.
Aquest format és perfecte per parlar del treball en curs.
Els presentadors elaboren les seves dades i teoria emergents (exposició de 5 minuts) i conviden l’audiència a contribuir a un debat sobre els possibles reptes, dividits en parts iguals entre els diferents presentadors de la sessió.
De tres a cinc presentadors explicaran i discutiran la seva investigació un darrere l’altre.
Aquest format pertany a les sessions anomenades “Papers acadèmics”.
La llengua de comunicació per a les presentacions orals, els pòsters i les taules rodones serà l’anglès.
TALLERS PRÀCTICS
Els tallers pràctics ofereixen l’oportunitat de familiaritzar l’audiència amb alguns aspectes de la pràctica docent.
L’aprenentatge fent ocupa la major part de la sessió. És important oferir el temps adequat per a la discussió reflexiva.
Aquest format és especialment interessant per als professionals (mestres, educadors, etc.) experts en algunes pràctiques docents que poca gent coneix.
Els presentadors hauran de portar el seu propi material, si cal.
Els tallers es programen individualment durant 90 minuts.
Aquest format pertany a les sessions anomenades “Experiències compartides”.
La llengua de comunicació per a les experiències i els tallers serà el català, el castellà i l’anglès.
EXPERIÈNCIES ESCOLARS
Les experiències escolars són una barreja entre tallers i treballs individuals.
Els professionals han d’estar interessats a utilitzar aquest format quan volen compartir experiències d’ensenyament reeixides (o no tan reeixides) a les seves escoles.
En aquest format, la pràctica basada en l’evidència és obligatòria, de manera que les experiències presentades poden incloure descripcions d’experiències escolars ja realitzades i els seus resultats.
Les sessions d’experiències escolars tenen una durada de 90 minuts, que inclouen quatre ponents, cadascuna d’un màxim de 12 minuts per a la presentació i 8 minuts per a la discussió. Això deixa 10 minuts per sessió per a aspectes pràctics i, si queda temps, per a una discussió entre treballs.
Aquest format pertany a les sessions anomenades “Experiències compartides”.
La llengua de comunicació per a les experiències i els tallers serà el català, el castellà i l’anglès.
INFORMACIÓ PRÀCTICA PER A LA PARTICIPACIÓ EN EL CONGRÉS
Com arribar
Manresa és una ciutat situada al centre de Catalunya, a una hora de Barcelona amb tren o amb cotxe i molt ben comunicada amb el conjunt del territori.
Pàrquings
Durant la celebració del Congrés, podeu deixar el vostre vehicle gratuïtament a qualsevol dels pàrquings de la Universitat.
Restaurants
La Universitat compta amb una cafeteria-menjador ubicada dins de les seves instal·lacions.
També hi ha altres llocs on menjar a prop.
Allotjament
Durant el Congrés podeu optar per diferents opcions d’allotjament.
Servei de conciliació familiar
El Congrés ofereix un servei de conciliació familiar per a infants fins a 8 anys, en un espai amb diferents propostes d’activitats de ciència.
Horari: de 9h a 13h
Cal inscripció prèvia.
Si us interessa, contacteu amb la secretaria del Congrés (sciencesincebirth@umanresa.cat)
ORGANITZACIÓ DEL CONGRÉS
L’organització del Congrés va a càrrec dels estudis de Mestre d’Educació Infantil de la Facultat de Ciències Socials de Manresa de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya.
ESPÒNSORS DEL CONGRÉS
La celebració del Congrés és possible gràcies al compromís de diferents empreses i institucions amb l’educació científica a les primeres edats.
